Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 21 de març del 2024

MATINAL A CASTELLFOLLIT

 DIMECRES, 20 DE MARÇ

Fa uns dies parlant amb el Visa de zones d'escalada desconegudes, va sorgir la proposta de anar a Castellfollit una zona de granet que ell no coneix. Aleshores vaig recordar que el Lluís m'havia proposat anar a fer la via GER del Roc de Ponent perquè no l'havia fet.


                                                       VIA  BOLA-SAM

Era l'oportunitat per a tots dos i varem muntar la sortida per aquest dimecres, però al mati ens truca el Visa que està indisposat i no pot venir.

Com que teníem els plans fets i havíem quedat amb el Pere de recollir-lo a Vilafranca , no fem canvis i marxem igualment. Avui serem quatre, el Pere, el Genis, el Lluís i jo.

El nostre objectiu, el Roc de Ponent.


Aparquem als pàrquing condicionants que hi ha sota la paret de la carretera i seguim un camí que han condicionant fins el cim, que l'han anomenat “ Passeig Geològic” , ara està senyalitzat amb rètols i postes per no perdre'ns. El seguim fins arribar al peu de la carena on comença la via GER. A qui es queden el Lluís i el Genis i en Pere i jo seguim un tros més de tartera fins a trobar el peu de la via “Bola Sam”.


No tenim quasi informació, tan sols una ressenya feta a ma alçada on assenyala que comença a l'esquerra de la via “Borges” amb el seu arbre característic de la primera tirada. Teòricament hi ha una “BS” picada a la roca i dues fites, (fites n'hem trobat varies, però el nom , res de res) i a uns cinc metres del terra veiem un pitó amb una baga que suposem serà la primera assegurança que diu la ressenya.


Nosaltres hem començat per un esperó a l'esquerra del diedre de la “Borges” i a l'altura d'aquest hem flanquejat per terreny dubtós fins la paret de la dreta del diedre, en aquesta part dreta i en una placa vertical i llisa hem trobat un burí sense plaqueta per protegir un tram que ens ha semblat molt més difícil del que diu la ressenya i per sobre hem trobat un pitó, d'aquest i amb un tram de contorsionisme a la dreta hem entrat en un esperó molt més fàcil i rampant, però ja portem més metres del que diu la ressenya i decidim fer reunió en un arbre.


La segona tirada comença seguint el mateix esperó fins un petit replà a uns cinc metres on trobem (amagats sota un munt de terra i fulles , dos pitons. Estem a la primera reunió, (la primera tirada té uns quaranta cinc o cinquanta metres en lloc dels trenta cinc de la ressenya). Per sobre d'aquests pitons hi ha dos diedres molt verticals, en el de l'esquerra veiem un pitó amagat i pugem fins allà, cal seguir pujant i a la sortida del diedre però en la vessant del diedre de la dreta veiem un nou pitó, ara anem entenent la ressenya donat que anem trobant les assegurances que diu , (dels metres i les graduacions, millor posar-li un plus més a cada un, deu ni dor com apreta aquesta gent). Fem reunió en un petit replà on trobem dos pitons en paral·lel i un altre a un metre per sobre.


                                              VIA ALEGRE- FORTUNY

La tercera tirada comença superant uns blocs i situant nos sota un mur monolític amb un diedre fosc a la dreta, teòricament hi ha dos pitons però no en veiem cap fins que finalment fent una postura acrobàtica aprofitant un camelots que hem posat veiem un pitó molt alt dins el diedre, superat aquest pitó deixem el diedre i anem a cercar un esperó a la dreta on trobem un altre pitó per protegir un pas delicat. Per sobre unes rampes en porten a uns arbres molt grans on fem la reunió.

La quarta tirada segueix unes rampes tombades fins la carena somita l, però nosaltres hem preferit pujar per uns diedres a l'esquerra i arribar al cim


Aquí trobem al Lluís i al Genis que també han acabat la seva via.

Mentre baixem el Pere i jo decidim anar a conèixer una agulla que no coneixem, la Roca de Llevant.

Aquí trobarem dues vies que hem vist ressenyades al llibre “ Castellfollit” d'en Pere Alegre i a la “guia d'escalada clàssica a les muntanyes de Prades” del Josep Jané.

Son vies que estan desequipades i on cal seguir l'instint per a trobar el millor camí.


No triguem gaire en fer-la i baixem al cotxe on ens esperen els companys, ara si que ja en tenim prou i marxem a Montblanc per fer la cervesa i un mos.

J. ESTRUCH


DADES DE LA VIA

NOM.................................. Bola -Sam

APERTURISTES .............. P. Vendrell, A. Sambola, J. Olivier, M. Urquizo, E.Casamitjana

CORDADA........................ J. Estruch, Pere Giró

MATERIAL........................ Joc de Camalots fins nº 1

DIFICULTAT ..................... V+/A0


DADES DE LA VIA

NOM.................................. Alegre – Fortuny

APERTURISTES ............. M. Alegre, J.M. Fortuny

CORDADA........................ J. Estruch, Pere Giró

MATERIAL ....................... Joc de Camelots fins nº1

DIFICULTAT .................... V

dimarts, 19 de març del 2024

VIA PARAL·LAXI A LA ROCA DELS ARCS

 DIUMENGE, 17 DE MARÇ

Hi ha temporades que no ens apropem a aquesta meravellosa paret que tants records em porta i d'altres que aprofitant una visita es desperta la “nostàlgia” i repeteixes per tornar a notar aquell puntet d'adrenalina que et produeix pujar per qualsevol de les seves línies.

Dimecres varem fer la via “El rey del Kanto” dels companys Nandi i Armand i aprofitant l'embranzida avui anem a provar la darrera proposta d'aquests companys amb l'Edgar Tous, La via “Paral·laxi”


Aquesta línia la trobem en un pany de paret poc explotat entre les vies “Maria Puig” i la “Airgambois”. De fet, crec que han trobat la sortida a algun antic projecte perquè a la primera tirada hi ha algun burí que sembla antic i a la reunió hem vist un parell d'espàrrecs sense plaqueta a l'esquerra de la reunió.

La primera tirada comença amb un pas dur, protegit per un parabolt, però on cal tibar de valent d'un forat molt bo, però amb els peus fotuts perquè hi ha molta molsa que rellisca i cal pujar els peus on tens les mans. Per sobre un pitó que assenyala el principi del flanqueig a l'esquerra.




Aquest flanqueig és espectacular més que no pas difícil i està assegurat amb algun burí i algun clau, compte amb una assegurança que queda per sobre del recorregut lògic de la travessia, millor anar el més baix possible fins arribar a una placa on trobarem un parabolt tot just començar-la, per sobre uns deu metres difícils fins la reunió que tindrem que protegir amb flotants petits.

La reunió la trobarem a l' altura de la línia de sostres a l'esquerra d'un dau característic.


La segona tirada comença amb una placa molt difícil i costa agafar la primera assegurança. Per sobre d'aquesta hi ha un altre parabolt i comencem un segon flanqueig a l'esquerra aquest molt més curt i protegit per un clau que ens porta sota un desplom.

Aquí pugem recte amunt per agafar tres parabolts i superar un tram desplomat on no sap si millor fer-ho en A0 o posar l'estrep perquè son petites vaumes que aquest queda per sota i costa pujar. A l'altura del tercer parabolt cal començar un flanqueig a la dreta, és un flanqueig impressionant per sobre la línia de sostres, trobarem un pitó que no es veu d'entrada i per sobre en diagonal a la dreta un parabolt que assenyala per on anar, aquest tram és força difícil .


La tercera comença per sota un sostre que salvem cap a la dreta a cercar un arbre podat i després tornem a l'esquerra per abastar un parabolt, d'aquí cal anar més a l'esquerra per arribar al final d'un altre sostre que tenim sobre i que podem salvar per la part esquerra, un tram un xic trencat i brut. Per sobre trobarem un pont de roca a peus d'un mur , molt bonic de fer i un xic més difícil del que diu la ressenya, a la meitat del mur hi ha un parabolt i ja res més fins la reunió.

                             

La quarta tirada comença per terreny trencat fins arribar a una petita feixa amb arbres que podrem fer servir pr assegurar-nos i per sobre una placa amb molt bona pedra i forats generosos fins la reunió, portàvem una ressenya que marcava un pitó a mitja tirada, però per molt que hem buscat no l'hem vist.

La cinquena tirada és curta, uns quinze metres i un xic més difícil que l'anterior, tan sols hi ha un petit arbre al principi per llaçar-lo i ja fins la reunió a la carena en un gran arbre.


La quarta reunió diuen que estava preparada per rapelar però tan sols hi ha una baga que lliga els parabolts, (suposo que a algun “pobre” li feia falta el maillon i l'ha recollit perquè no es rovelli,........ sempre hi ha gent amb bon cor !!!.

Nosaltres hem baixat caminant i lliscant sobre les pedres humides de la vessant Nord.

Per fer la cervesa de rigor ens ha calgut baixar fins Artesa, (el Cirera, era tancat) , on hem trobat al Jordi i al Xavi. Després de piular una estona marxem cap a casa.

J. ESTRUCH

DADES DE LA VIA

NOM.......................................... Paral·laxi

APERTURISTES ...................... Armand Ballart, Nandi Salas, Edgar Tous

CORDADA ............................... Josep Estruch, Pere Giró, Pep Riba

MATERIAL................................ Joc de Camalots fins nº 3, estrep

DIFICULTAT ............................. 6a/Ae

divendres, 15 de març del 2024

EL REY DEL KANTO A LA ROCA DELS ARCS

 DIMECRES, 13 DE MARÇ

Aquest dimecres, proposo a la colla anar a Vilanova de Meià, més concretament a la Roca dels Arcs per fer una de les darreres obertures que han fet els companys Armand i Nandi.


Em fa gracia anar-hi tot i que la fama que precedeix als aperturistes és la de fer vies força “expòs” i ja no estem per aquests jocs, tot i això alguns companys que ja la han fet diuen que es bonica, veurem que ens trobem.

Avui som quatre,el Lluís, el “Visa”, en Pere i jo i després d'esmorzar tranquil·lament al Cirera ens apropem a la paret on estem completament sols

Fem la curta aproximació i decidim fer dues cordades, a la del davant anirem el “Visa” i jo i darrere el Lluís i el Pere.


Com tenim per costum quan escalem el “Visa” i jo ell comença de primer la primera tirada i deu ni d’or com se les porta, ja d'entrada un primer tram que ressenyen de cinquè ens fa suar la cansalada, tot i ser a peu pla crec que mig grau més no li faria cap mal, veiem la primera assegurança uns metres per sobre, per sort després dels primers moviments la dificultat afluixa fins arribar-hi, per sobre un mur vertical on cal llegir be la roca per progressar fins un segon parabolt que veiem força alt. Aquí la paret desploma un xic i veiem dos caps de burí brillant per sobre i que ens ajuden a superar el tram i situar-nos sobre una petita vira. Ja tan sols ens resta un mur vertical per arribar a la reunió.


Aquí el “Visa” veu que no porta el mòbil per fer-nos fotos mentre pugem i no sap si s'ha quedat al cotxe o a cal Cirera, (perquè nosaltres mirem per peu de via i no el veiem).

Ara pujo jo i confirmo la dificultat que ha trobat, és una tirada exigent.

Darrera puja el Lluís però no ho veu clar i decideix baixar prenent el relleu el Pere. Arribats a la reunió també puja el Lluís però diu que ell prefereix baixar. A partir d'aquí farem cordada de tres.


La segona tirada em toca a mi i diria que es la tirada que m'ha costat més posar-me en “solfa” uns primers passos en diagonal ascendent a la dreta amb molsa a les preses, hi ha dos parabolts en aquest tram , un fàcil d'agafar sortint de la reunió però el següent molt complicat d'arribar-hi. En aquesta assegurança em passen la segona corda per seguir pujant i començo la travessia sota un petit sostre allargat que traspassem de dreta a esquerra i en acabar aquest el superem per anar a la reunió uns cinc metres per sobre.


A la reunió arribem tots tres mentre el Lluís baixa fins Vilanova de Meià per veure de trobar el telèfon i quan torna ens diu que l'ha trobat sota el seient del cotxe, (ja estem més tranquils), però ara en Pere veu que ha perdut el seu telèfon amb el que feia fotos, (creu que li ha caigut fent la segona tirada)........ uufff !!! Avui és el dia dels telèfons perduts.

Preocupat pel telèfon decideix que segueixi jo de cap de cordada per fer aquesta tirada de transició fins la tirada estrella de la via. La tirada és més fàcil però no tant com diuen les ressenyes, algun tram de cinquè si que trobarem.


Ara estem en una tirada equipada per rapelar i comentem la possibilitat de baixar o no, però decidim seguir pujant.

En Pere segueix preocupat pel telèfon i decidim que continuí jo de cap de cordada.

Per mi aquesta tirada és la millor amb diferencia, un pas desplomat i dur fins arribar a un primer parabolts, sort que les preses semblen fetes a la mida, descansant en aquest parabolt arribes a llaçar una savina i posar-te dret en un petit replà, la següent assegurança es un altre parabolt força alt i a l'esquerra, anar-hi directe sembla molt difícil però amb un petit flanqueig a l'esquerra aprofitant una llastreta que sembla que si tibes et saltarà es pot arribar a una zona on hi ha unes busties molt bones per arribar a l'assegurança, un tram molt bonic. Ara ja no hi ha res més fins la reunió i per sobre tinc un desplom.


Per sort per sota el desplom hi ha una fissura on posar-hi un camelot a caldo i fent un invertit he pogut arribar a un arbre que hi ha sobre, el arbre està brut de branques i lluitant per posar una baga m'ha caigut el rellotge i els companys han vist que quedava enganxat en una savina a l'altura de la segona reunió. Vaja dia portem amb el aparells !!!.

Una vegada tots a la reunió decidim que ja en tenim prou de temptar a la sort, i ates que les dificultats de la via ja les hem fet , (creiem). Decidim baixar amb rapel.

Tot baixant, en Pere ha trobat el rellotge, sencer !!! i a la primera reunió ..... el telèfon !!! que també està sencer, (resulta que li ha caigut de la butxaca , just sortir de la reunió i s'ha quedat aturat a la vira).


Com que les anelles per baixar tan sols estan a la tercera reunió i suposem que a la cinquena, hem deixat mallons a la quarta i primera.

Una vegada tots al cotxe, baixem a cal Cirera per fer un bon àpat.

La via ens ha agradat, tot i trobar que la graduació està un xic apretada.


J. ESTRUCH


DADES DE LA VIA


NOM............................................El Rey del Kanto

APERTURISTES ........................Armand Ballart, Nandi Salas

CORDADA ..........                      Josep Estruch, Josep (el visa) , Pere Giró

MATERIAL ................................. Joc de Camelots del 0,0 fins 1 (mitjans repetits)

DIFICULTAT................................ 6a/A0

dijous, 7 de març del 2024

MATINAL A CASTELLFOLLIT

 DIMECRES, 06 DE MARÇ

Aquesta setmana mentre preparem la sortida de dimecres, el Lluís em proposa anar a Castellfollit per fer l'aresta Ger, però jo ja la he fet més d'una i dues vegades, però em sembla bona idea anar a passar el dia en aquesta escola, encara em queden moltes vies per fer i alguna que m'ha rebutjat un parell de vegades i li tinc ganes.

Per la tarda de dimarts truca el Genis que també s'apunta a la sortida.


                                                         VIA BORONAT TOSET

Avui per variar el recorregut decidim baixar per la Panadella i estalviar-nos complicacions si el pagesos decideixen fer un tall de carreteres per la zona.

A les nou i mitja ja som al pàrquing i aprofitem que encara no tenim el Sol escalfant la paret per esmorzar.

Quant comencem la còmode aproximació el Sol ja escalfa la paret, tot i que la via que tinc en ment encara està a l'ombra.

A peu de paret ens preparem i decidim començar per la via “Boronat Toset” que tenim a l' esquerra del gran diedre Xemeneia que segueix la via “Ramon Asiain”.


Portem la guia d'en Pere Alegre que va editar l'any 1986 on surten un munt de vies però que son difícils de situar, a més les graduacions son molt ajustades i amb poques assegurances el que fa que posar-se en una via que no sigui de les que més es fan et pot posar en un compromís.

La primera tirada comença en la mateixa canal per decantar-se a l'esquerra a l'altura del primer arbre, trobarem un espit vell a l'esquerra de la canal. Després la via segueix un diedre tombat a l'esquerra tot fent ressalts on trobarem dos espits més en els passatges més complicats, seguirem el diedre fins a trobar una reunió amb dos parabolts, Abans hem de passar una reunió de burins, (creiem que la reunió de burins pertany a la via que fem però al veure la reunió de dos parabolts a pocs metres d'aquesta hem preferit fer -la amb parabolts).


La segona tirada supera uns blocs i amb tendència a la dreta va superant replans fins a trobar una nova reunió en un replà. Abans d'entrar a la reunió hem trobat un parabolt que veient els que te per sota i els que segueixen recte a munt creiem que pertanyen a la via “Raimbow Warrior”

A la tercera tirada aprofitem el primer parabolt que trobem d'aquesta via, però flanquegem a l'esquerra per anar a cercar un esperó força vertical que cal protegir amb flotants. Aquest esperó va decantant-se a la dreta i creuarem altre vegada la via veïna en un punt on trobarem un altre parabolt, després coincideixen fins la reunió les dues línies i encara trobarem un tercer parabolt. Fem reunió en un gran arbre amb una instal·lació de rapel.


En aquest reunió coincideixen les tres vies del sector, la “Boronat Toset”, la “Rainbow Warrior” i la “Ramon Asiain”. Aquesta darrera és la via que m'ha rebutjat dues vegades, la primera per massa fred i la segona per massa calor. Avui es una bona oportunitat per desfer la mala astrugança.

Proposo baixar amb un rapel i tornar a pujar, de fet es la tirada de la via perquè per sobre també s'ajunta amb la via “Toset Toset” ja que no te sortida pròpia.


                                                          VIA   RAMÓN ASIAIN

La tirada de la “Ramon Asiain” ha resultat més potent del que diu la ressenya, i confirma que els graus de la guia estan molt ajustats............ més aviat diria ajustadíssims !!!.

En tot el recorregut tan sols hi ha dos ponts de roca, però pots cosir-la amb flotants, hem fet servir tots els camalots grans que portem, (2 del nº3, 2 dels nº2, 1 del nº 4) i algun de petit per complementar la protecció. Cal dir que la roca rellisca molt i es bàsic col·locar-se be per superar la tirada.


Una vegada de retorn al arbre, seguim amb la nostre via fent un curt canvi de reunió i col·locar-nos a peus del diedre de la via “Toset Toset”. La reunió és un bon replà i un arbre llaçat amb una baga. També podríem sortir per la Boronat Toset que estem fent però ens ha semblat més bonica aquesta sortida.

Aquesta tirada que recordo de quan vaig fer la “Toset Toset”, no es molt difícil excepte en un tram on es fa molt estreta i costa molt passar. Trobarem un pitó als primers metres, després un camalot encastat a la paret de la dreta i finalment un gran pont de roca a la sortida de les dificultats, per sobre una petita carena ens deixa en una reunió amb dos parabolts. A reunió està equipada per rapelar , però nosaltres encara farem dues tirades fàcils de carena per anar a cercar un rapel que trobarem en un coll acabada l'agulla.


Un rapel de vint metres ens deixa a peus de la tartera per la que baixarem per a tornar a peu de via.

Per avui ja en tenim prou, i decidim tornar a casa pel mateix camí però ens aturem a la Panadella per fer un bon àpat.


J. ESTRUCH


DADES DE LA VIA

NOM........................................ Boronat Toset

APERTURISTES .................... Joan Boronat, Josep Toset

CORDADA ............................ Josep Estruch,  Lluís Gabernet, Ginés Rodríguez

MATERIAL ............................. Joc de Camalots fins Nº3, 7 cintes

DIFICULTAT ........................... V


DADES DE LA VIA

NOM........................................ Ramon Asiain

APERTURISTES .................... Jordi Coll, Pere Alegre, Magí Alegre

CORDADA.............................. J. Estruch,  Lluís Gabernet, Ginés Rodríguez

MATERIAL ............................. Joc de Camalots fins Nº4, 10 cintes

DIFICULTAT ........................... V+