DIMECRES, 11
D’OCTUBRE
Aquesta setmana no
vull deixar al caprici del temps el fet de poder gaudir d’un bon dia
d’escalada, per tant i veient el temps tan bo que farà arreu de Catalunya li
proposo al Josep anar a Montgrony i més
concretament a Coll Roig per fer alguna
de les escalades que tinc pendents.
Amb la proposta
asseguro , una roca excel·lent, bon assegurament i tranquil·litat.
Per sort el Josep no
ha visitat gaire la zona i en te moltes de pendents, ( jo, d’assequibles , no
gaires,)
Esmorzem a Sant
Quirze , perquè és el primer lloc on coincidim els dos trajectes d’aproximació
on hi ha bar oberts sense desviar-nos gaire de la ruta.
Quan arribem a Coll
Roig estem sols, i anem a per la nostre primera via, la via Malalts de roca
dels companys Baraldes i Alarcon.
La via sense ser cap
meravella aprofita els darrers trams de roca a l’esquerra de les vies existents.
La veritat, la
via et deixa bon regust de gola gracies
al darrer tram, la resta és pse, pse, però la placa i fissura final estan molt
ben trobades.
Hem baixat caminant
per veure si veiem algun bolet en el descens però res, de moment.
La veritat que hem
quedat amb ganes de seguir escalant i ens decidim per fer la via “Nomes hi ha
Funcionaris i jubilats” amb dues tirades, amb dues tirades molt bones, llàstima
de la segona que hi ha un passatge que
no m’ha sortit net .
Des de el cim de
l’agulla hem fet un ràpel directes al terra i encara tenim temps i ganes de fer
una tercera escalada i ens decidim per la via Nil Marin, (creiem que tan sols
tenia dues tirades, però a casa hem, vist que seguia amunt i ara ja tinc la
ressenya per a poder tornar-hi)
La ressenya assenyala
una sola tirada fins el cim de l’agulla , però nosaltres n’hem fet dues. Una
primera fins la primera reunió de la Funcionaris (passa a dos metres de la
reunió) i la segona hem fet el díedre característic de la via.
Per baixar, tot i que
hi ha un muntatge per rapelar no he vist clar poder tibar les cordes des de el
terra i hem decidit fer uns metres més per anar a la reunió de la via
funcionaris i rapelar des de allà, (la corda baixa molt més directe al terra).
Al terra arribem
sobre les tres i encara tindríem temps de fer quelcom més, però decidim que
millor anar a fer una bona cervesa i tornar a casa amb tranquil·litat.
La propera setmana no
podré sortir fins el dissabte, però al menys avui he gaudit molt d’una matinal d’
escalada love pel rocam , les assegurances i el paisatge.
Per cert baixant he
trobat dos rovellons als que he fet els honors a l’hora de sopar..
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada