HABLANDO CON LAS MONTAÑAS

DIMARTS, 22 D’AGOST

El període de vacances és un temps d’incerteses, hi ha anys que pots escalar molt i n’hi ha d’altres que cal conformar-se amb veure les muntanyes si hi ha sort.

Aquest any he tingut un xic de tot, una setmana a la zona dels Alts Pirineus veient muntanyes i fent caminades amb la família però sense poder accedir-hi per poder fer cap ascensió, i una segona setmana envoltat de suaus ondulacions i un munt de castells per visitar però sense cap pedra per les rodalies.

Per fi la darrera setmana  d’agost  les vacances han fet un gir radical. La família amb ganes de platja m’ha donat “passe” per anar uns dies  a escalar .

Amb el Josep tenia pensat anar per la zona de Leon i poder tatxar alguna via del llibre del Merino, però durant les vacances no he pogut treballar la sortida hi he deixat que el Josep prepares els objectius , que evidentment no eren els mateixos que els meus, je, je. Ell ha preparat una visita a la vall d’Ansó al Pirineu Aragonès.

Per no donar temps a canvis de projectes sortim el dimarts per la tarda i per la nit fem bivac pocs quilometres abans d‘ Ansó. A les 9 del mati ja estem al càmping de Zuriza muntant la tenda i fent la reserva d’espai.

Cal dir que el Josep ja ha visitat una vegada aquesta vall on ha fet una via, per mi és la primera visita (i no serà la darrera).

Com que pocs dies vaig comprar la guia de l’Antonio Garcia Picazo amb les ressenyes de la zona anem a conèixer la roca i escollim una via curta a la paret de les buitreres.

La via escollida és “Hablando con las montañas” una via de l’Antonio oberta l’any passat, és una via sense complicacions, amb poca aproximació i amb el descens molt evident , just al costat de la via..

Una primera tirada que comença amb roca crostosa fins que ha mitja tirada és fa més vertical i la roca millora molt, acabant la tirada amb uns passatge força bonics.

La segona tirada va ha cercar una fissura i va pujant serpentejant per les plaques de una i altre banda fins un forat on fa reunió.

La tercera tirada presenta el tipus de roca que trobarem per la zona, una placa monolítica quasi sense fissures on cal fer molta adherència, les plaques son tan verticals que a vegades ens cal fer A0 o posar un estrep per superar algun tram.

La quarta és la tirada més llarga, però la paret perd verticalitat i progressar és una disfrutada , aquesta tirada està molt menys assegurada que la resta però admet els flotants que vulguis posar-li.

Una vegada al cim cal baixar fins un collet i davallar la canal, pot fer-se desgrimpant però nosaltres hem fet tres ràpels d’arbres.

A mitja tarda ja tornem a estar al càmping desprès d’una passejadeta per un bosc encisador en el camí de retorn.

Mentre fem la cervesa, sorpresa ,l’Antonio i el Roberto arriben al càmping i ens acompanyen en aquesta primera vetllada, no podem tenir millors amfitrions.

J. ESTRUCH