ESPERÓ D'ELLÀ

DIUMENGE, 07 DE MAIG

Aquest dissabte tenia els plans fets per sortir però una indisposició de la Martina m’han trastocat tos els plantejaments I no he pogut sortir.

Per sort les noves tecnologies han sortit al meu rescat i desprès d’alguns whassaps he trobat la cordada del Pere i el Sergi amb la que he pogut afegir-me , a més d’aprofitar per sortir amb un company amb el que fa temps no coincidim.

Ell ja tenen un objectiu predefinit i a mi em va de perles perquè no he escalat mai en aquest sector.

En principi anem tres i ens trobarem a l’Area de Guissona de Carme, donat que ells venen de Vilafranca i el millor lloc per trobar-nos és aquest.

Al mati mentre faig temps esmorzant fins que arribin, arriben el Xavi Diez i el Enric Xacó que també van quedar al vespre d’ahir per pujar plegat. Total que serem cinc.

L’objectiu la serra de Carranima a Abella de la Conca. El Xavi i l’Enric porten per objectiu la via 20.000 gossos i nosaltres, el Pere, el Sergi i jo ens posarem al Esperó d’Ella, una via dels companys, Remi, Asin i Luichy que quan s’ajunten saben treure profit a la roca.

La primera tirada , és una combinació de lliure difícil i artificial equipat, un xic embolicada i on cal anar molt en compte amb les cordes, a la part final el fregament pot esser important.

La segona presenta una placa molt compacte de principi i acabar per terreny un xic trencat.

La tercera és molt mantinguda sobretot el primer tram, la roca rellisca molt i cal treballar molt els peus per mantenir l’adherència, segueix tot el fil de l’esperó fins sota una petita agulla.

La quarta no presenta una roca tan compacte com l’anterior però hi ha passatges força interessants i obligats, hem fet reunió al peu del darrer ressalt , on hi ha una fissura ample. La reunió és d’un parabolt però a la fissura pots posar-hi el camelot del quatre .

La sortida de la següent tirada és difícil i amb roca no gaire bona d’aspecte, però aviat la verticalitat disminueix i el tram final es supera fàcilment.

 Una vegada al cim dubtem per on baixar però l’obertura de les noves vies del Remi a la dreta de la paret en ajuden a decidir i baixem per la via Remigius, així podrem donar-li un cop d’ull i veure que ens depara.

La veritat que impressiona força , un seguit de díedres molt verticals i amb aspecte força ferotge, per la dificultat que diu la ressenya no ho semblen pas.

En dos ràpels estem a peu de via i tan sols resta baixar per la tartera fins on hem deixat la roba i d’aquí al cotxe .

J. ESTRUCH