Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dilluns, 2 de desembre de 2013

ROSA DEL SUR

DISSABTE, 30 DE NOVEMBRE

Avui tornem a Vilanova com per reforçar el que dèiem la darrera setmana, que aquest petit recó és el nostre refugi quan fa fred . Però avui anem amb una idea determinada, de la que sóc responsable jo. Vaig enganyar al Visa per anar a fer una via de la qual quasi no tenim informació ni he sabut trobar-la per Internet.
Un dia fullejant el llibre de ressenyes del bar Cirera vaig veure una ressenya d’una via que sortia just a la dreta de la Joan Freixenet amb uns graus força interessants. Poc temps després, no recordo on vaig trobar-la, una altre ressenya, més clara que l’anterior, ratificava els graus i el recorregut. Per molt que he continuat cercant-la no l’he pogut tornar a trobar i tan sols tenim la foto de l’ itinerari . És la via Rosa del Sur.



Sortim d’ Esparreguera a les 7, 30  per tal d’anar tranquils i poder esmorzar, no sabem si podrem fer res perquè el temps és molt dolent i les previsions no són bones; de fet estem per sota dels zero graus i així no tenim pas ganes d’escalar, però de totes formes pugem fins a la paret; no és la primera vegada que el temps ens dóna una sorpresa.
Pugem fins el peu de la paret i el temps en regala un dia meravellós, hem tingut sort!!. Ara són les 10, 45 i el Josep comença a enfilar-se, no comencem per on comença la via atès que hem pujat per l’altre costat d’esperó i estem al lloc on comença la via Tarrega, per tant ens hem saltat els primers 15 metres de via.


El Josep fa reunió en un parabolt que deu pertànyer a la segona tirada i el reforça amb un camelot, però prefereix això que quedar-se a l’ombra i passar fred, aquests primers metres han estat fàcils i entre arbres.
La segona em toca a mi, la tirada és maca amb una dificultat màxima de cinquè superior en algun pas, però la tònica general és de cinquè. Hem trobat poques assegurances (amb molt d’aire entre elles), tal com ens agrada a nosaltres per poder així reforçar a gust la tirada .Si cal trobar-hi una pega a la tirada és  a la roca, no gaire bona i encara plena de sorreta.


La tercera sembla la tirada clau de la via, les assegurances segueixen amb la mateixa tònica, bàsicament per assenyalar l’ itinerari i cal protegir-la al gust, el tram més difícil és poc abans d’entrar a la reunió amb un mur molt vertical que ja abans de començar la tirada et crida l’atenció, la dificultat de la tirada és de 6a +.


La  següent  tirada , seria la més difícil si féssim el grau que marca, però com no és el cas, cal rebaixar les dificultats fent invents, comença amb un parell de moviments bonics per agafar un pont de roca, seguidament cal posar un camelot en un forat per poder arribar al primer parabolt, els següents passos són de força (Ao) i peus a les bagues (A1) fins un punt on cal deixar la seguretat de l’artificial per sortir a la dreta. Aquest pas m’ha costat molt perquè no hi ha preses de mà i cal superar-se amb equilibri, seguidament venen uns 5 ó 6 metres que cal fer en lliure difícil fins sota un altre sostre, un parell de passatges més d’artificial i una sortida a la dreta força estranya. La reunió queda uns tres metres per sobre d’aquest passatge, personalment a aquesta tirada li posaria una dificultat de 6a+ i Ae .


La cinquena és la tirada més fluixa de la via, tot i així no val desmerèixer-la, comença amb un tram molt vertical per anar a cercar un parabolt uns 6 metres més amunt, és bo reforçar aquest tram, una vegada superat el parabolt ja és molt fàcil fins la reunió. El primer tram hem trobat una dificultat de cinquè i la resta molt més fàcil.


La sisena comença fàcil però perdedora, fins que no veus un parabolt que t’indica el lloc per on pujar, a continuació cal anar a cercar una fissura que comença just sobre un desplom i que és la part més difícil de la tirada. Aquest tram és difícil de protegir i cal anar amb seguretat fins que no arribes a un pitó, per protegir el tram he col·locat un micro amb no gaires garanties, superat el pitó la fissura permet autoprotegir-se amb comoditat, la tirada segueix amb un tram vertical i una apretada final per superar un desplom molt marcat, desprès fàcil fins la feixa on fem reunió. A la tirada li donaria una dificultat global de 6a+ sobretot pel fet que cal protegir els passatges just abans de fer els trams més difícils.


La setena puja per un díedre fàcil ja fins el cim.

La via és rapida, hem trigat tres hores i mitja sense correr i ens ha agradat molt.

J. ESTRUCH

2 comentaris:

  1. Enhorabona, quin grau i amés posant catxatrros! AQ la penúltima foto la corda cau a plom, impresionant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jaume, moltes gràcies.
      La foto enganya, en aquest tram hi ha dos parabolts i un flotant que vaig posar, però estan en linia i no es veuen. No tinc el "coco" per aquestes bestises. No obstant cal treballar-se la tirada. Els aperturistes van donar-li 6a però jo crec que li donaria mig punt més, pel tema de reforçar.
      Salutacions i bones escaldes, que tu tampoc pares

      J. ESTRUCH

      Elimina