Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dimarts, 17 d’octubre de 2017

MALATS DE ROCA + NOMÉS HI HA FUNCIONARIS I JUBILATS + NIL MARÍN

DIMECRES, 11 D’OCTUBRE

Aquesta setmana no vull deixar al caprici del temps el fet de poder gaudir d’un bon dia d’escalada, per tant i veient el temps tan bo que farà arreu de Catalunya li proposo al Josep anar a  Montgrony i més concretament a Coll Roig per  fer alguna de les escalades que tinc pendents.


Amb la proposta asseguro , una roca excel·lent, bon assegurament i tranquil·litat.
Per sort el Josep no ha visitat gaire la zona i en te moltes de pendents, ( jo, d’assequibles , no gaires,)


Esmorzem a Sant Quirze , perquè és el primer lloc on coincidim els dos trajectes d’aproximació on hi ha bar oberts sense desviar-nos gaire de la ruta.


Quan arribem a Coll Roig estem sols, i anem a per la nostre primera via, la via Malalts de roca dels companys Baraldes i Alarcon.
La via sense ser cap meravella aprofita els darrers trams de roca a l’esquerra  de les vies existents.


La veritat, la via  et deixa bon regust de gola gracies al darrer tram, la resta és pse, pse, però la placa i fissura final estan molt ben trobades.


Hem baixat caminant per veure si veiem algun bolet en el descens però res, de moment.


La veritat que hem quedat amb ganes de seguir escalant i ens decidim per fer la via “Nomes hi ha Funcionaris i jubilats” amb dues tirades, amb dues tirades molt bones, llàstima de la segona que hi ha un passatge  que no m’ha sortit net .


Des de el cim de l’agulla hem fet un ràpel directes al terra i encara tenim temps i ganes de fer una tercera escalada i ens decidim per la via Nil Marin, (creiem que tan sols tenia dues tirades, però a casa hem, vist que seguia amunt i ara ja tinc la ressenya per a poder tornar-hi)


La ressenya assenyala una sola tirada fins el cim de l’agulla , però nosaltres n’hem fet dues. Una primera fins la primera reunió de la Funcionaris (passa a dos metres de la reunió) i la segona hem fet el díedre característic de la via.


Per baixar, tot i que hi ha un muntatge per rapelar no he vist clar poder tibar les cordes des de el terra i hem decidit fer uns metres més per anar a la reunió de la via funcionaris i rapelar des de allà, (la corda baixa molt més directe al terra).


Al terra arribem sobre les tres i encara tindríem temps de fer quelcom més, però decidim que millor anar a fer una bona cervesa i tornar a casa amb tranquil·litat.


La propera setmana no podré sortir fins el dissabte, però al menys avui he gaudit molt d’una matinal d’ escalada love pel rocam , les assegurances i el paisatge.
Per cert baixant he trobat dos rovellons als que he fet els honors a l’hora de sopar..

J. ESTRUCH


dilluns, 9 d’octubre de 2017

DOCTOR NERET

DISSABTE, 07 D’OCTUBRE

El dijous és dia de començar a preparar la sortida de dissabte, però aquesta vegada no em cal començar la roda de trucades, ahir vaig trobar-me pel carrer amb el Gines i va dir-me que trucaria per sortir dissabte, a més en Jordi també va trucar-me per sortir i que li diria al Josep per acompanyar-nos. O sigui que podrem ser quatre.
Però com és costum des de fa un temps, les propostes s’esvaeixen i el divendres tan sols mantenim la proposta el Jordi i jo, (els altres no donen senyals de vida)
Cap problema , tan el Jordi com jo tenim moltes propostes  interessants per fer a la llista de pendents.
De les proposades per el Jordi, em fa gracia la Dent de Rossell, ara aviat ja no podrem anar-hi pel fred i cal aprofitar l’oportunitat  d’aquests darrers dies de bon temps.


Escollim la via Doctor neret , una via amb bona propaganda que si ens agrada tan com la Kuru gaudirem molt d’aquest acomiadament de temporada.
Sortim com sempre a les set del mati i directes a Ribes de Freser on ens aturem per esmorzar al bar Gusi i d’allà directes a la carretera de Font d’Alba on deixem el cotxe.
L’aproximació ens costa una mitja hora i ja estem al túnel, cal dir que pujant el termòmetre marcava tres graus a la vall però aquí que ja comença a tocar el sol, la temperatura ha pujat un munt.


La primera tirada se la demana el Jordi, aquí la roca no es de la millor qualitat però poc a poc millora, per sort la dificultat esta concentrada en un tram petit a mitja tirada.


La segona ja presenta més continuïtat , la roca millora molt però el tram final , just abans d’ entrar a la reunió hi ha un passatge més difícil que la resta, per sort hi ha el tronc d’un arbre tallat que posant-hi un estrep facilita i molt la sortida.


La tercera tirada no és tan estètica , primer per placa per desprès girar a l’esquerra per superar un díedre brut fins la reunió, sota uns grans sostres .
La quarta és una tirada fàcil però molt bonica, flanqueja a la dreta per sota els sostres tot creuant una gran placa . La reunió la fa sobre un esperonet amb unes vistes  privilegiades.


La cinquena d’entrada no sembla difícil però poc a poc va complicant-se la cosa, primer superar  un sostret amb uns blogs dubtosos, per sort sobre hi ha un arbre amb uns baga que tranquil·litza. Superat el tram cal seguir en diagonal ascendent a l’esquerra fins uns pins on hi ha la reunió, entremig hi ha algun passatge estrany de fer.


La sexta i la setena són curtes i la primera intenció que tinc , es fer-les juntes però el traçat de les tirades i al veure com tiben les cordes  fan que deixi el projecte i em quedi a la primera reunió que trobi.


La setena es lletja amb ganes, un flanqueig a l’esquerra per arribar a una canal on hi ha una corda fixa que ens ajuda a superar un arbre caigut , desprès la tirada millora però no gaire


La vuitena és la tirada que m’ha omplert més de tota la via, una placa monolítica de cinquanta metres i cinquè grau, amb un passatge un xic més picant, però que es deixa fer bé gracies a la adherència i rugositat de la roca . La reunió en un arbre ja fora de la placa.


La novena , no te importància, uns 10 metres d’escalada fàcil per sortir al bosc de nerets i anar a cercar el camí de baixada.

La via és bonica i esta ben assegurada, encara que al Jordi i a mi va agradar-nos més la Kuru, no obstant, felicitats als aperturistes. Amb vies com aquestes es fomenta l’afició a l’escalada .

J. ESTRUCH