Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 14 de desembre de 2017

PISET + ZEPPELIN CIRCUS

DIMECRES, 13 DE DESEMBRE

Sembla que darrerament tenim accions de Garraf, no ens en movem, però és que amb el fred que fa i els dies tant curts , és la millor opció.
Aquesta vegada hem quedat amb el Josep d’anar a la Falconera i en principi per fer la via Zeppelin Circus, però jo en porto una idea d’ampliació a la proposta.
A les nou ens trobem al bar Antonio i mentre esmorzem acaben de definir objectius. El resultat: la meva opció, entrar per la via Piset i fer les tres primeres tirades desprès anar a cercar el cable i tornar amb un ràpel al terra per tornar al lloc d’inici per fer la Zeppelin Circus que ens portarà més estona.


A les nou estem al bar, be jo estic des de fa una estona, he volgut baixar abans per anar fins l’espigó del port per fer-hi unes fotos de la paret. Les he fet però no he tingut present que a primera hora el Sol és molt viu i m’han sortit totes les fotos amb colors taronja i sense contrastos, caldrà tornar-hi un dia però per la tarda.


La primera tirada de la via Piset, és força bonica, encara que un xic exposada a la brisa i avui que refresca això es nota molt, la dificultat no és excessiva. Hem trobat un parell d’assegurances, però a la vista del que diuen de les assegurances d’aquesta paret hem preferit posar-hi flotants.


La reunió la fem en una petita cova, que és l’anomena’t “piset”.
La segona comença amb tres passos d’artificial amb “espits sicats”, però com que la “sica” no diu res de l’estat de les assegurances pugem amb el culet apretat, cal dir que tenen bon aspecte des de fora.


Superat el tram cal flanquejar a l’esquerra i ja pots posar flotants al gust fins arribar a una segona cova, la reunió està uns metres a la dreta en una placa.
Per si les mosques també hem reforçat la reunió amb un bon camelot,
La tercera tirada comença amb un pas estrany a la dreta, possiblement el més fi de la via per desprès anar enfilants entre blocs fins el jardí, amb algun tram molt bonic.
Ara anem fins el cable que ens porta al ràpel , molt a prop de l’inicií de la via.


Ara li toca el torn a la Zeppelin Circus, per fer aquesta via cal fer un tram del flanqueig que s’utilitza per fer quasi totes les vies que pugen aquest tram de la paret , el flanqueig de la Same i anar  fins la segona reunió.


Per aquesta via tenim dues opcions, la que proposa el Luichy , (una variant més potent de la via), o la ressenyada per en Joan Asin, més suau, nosaltres ho tenim clar per quina anirem, je ,je.


La primera tirada surt recte amunt just sobre la reunió, per un espero poc definit i una mica “matojero” cal assegurar-lo tot, tan sols hem trobat una baga en una sabina, la tirada no és molt bonica que diguem, però.....
La reunió la fem en un petit forat.


La segona tirada tenim dues opcions, per la dreta (proposta del Luichy) amb passos força potents i verticals o per ‘esquerra de la reunió, nosaltres aquesta és la opció escollida. 


Primer cal baixar uns metres per flanquejar a l’esquerra amb un tram delicat just sota un gran bloc i pujar per l’altre costat fins la reunió en un veritable balcó. En aquesta reunió tan sols hi ha un gran pont de roca però es pot reforçar amb camelots.


La tercera és un díedre xemeneia que cal superar i representa la tirada més interessant de la via, hi ha un parabolt nou  i un pitó. Aquesta tirada millor fer-la sense motxilla perquè és incomoda , sobretot al principi. Hem fet la reunió ens uns arbres just a la dreta d’un pont de roca llaçat.


La quarta tirada ja va per terreny indefinit, nosaltres  hem pujat recte amunt  i ens hem topat de cara amb dos parabolts al anar a cercar la zona més neta de margallons, casualitat.


La cinquena tirada és com l’anterior però amb un tram de roca més interessant que ja ens deixa al bosc final..


Arribem al cotxe amb l’ intenció de fer la cervesa al bar , però ja està tancat i acabem com el darrer dia a les Casetes de Sitges.

J. ESTRUCH


dimarts, 12 de desembre de 2017

ARMENDARIZ + ACID LACTIC

07  DE DESEMBRE

Aquestes setmanes amb moltes festes és un trasbals per a tothom, el dimecres no hem pogut sortir amb el Josep però hem posposat la sortida al dijous. Mentre fem els plans per sortir s’apunta el Lluis que no troba companys per sortir i pot fer-ho el dijous.
Nosaltres encantats, sempre va bé poder disposar d’un mono amb solvència a la cordada.
El nostre objectiu inicial és la via Armendariz al pic del Martell però amb la companyia del Lluis m’ atreveixo a incloure la via Acid lactic que fa molt de temps que tinc a la llista de pendents.


Quedem amb el Josep en trobar-nos al bar Antonio de Garraf i d’allà recular per anar al pic del martell.
Al pàrquing ja hi trobem un parell de cotxes però veiem que estan fent esportiva a la penya ginesta. Nosaltres enfilem camí que ens deixarà a peu de via sense gaires preses que encara fa fred.


La primera tirada de la via Armendariz se l’adjudica el Josep i una vegada tots a la reunió demana poder fer la segona també. Encara que no és el pla inicial, accedim (que no farem per un desig d’un company)


Una vegada tots tres a la reunió de sobre l’encastament , negociem com seguim la resta de via i el plantejament ens surt rodo, jo faig aquesta tirada fins el cim i al Lluis li encolomem les tirades de l’altre via, je , je (ens ha sortit rodo, ni calculant-ho podia sortir millor)


La dues tirades de sobre l’encastament les empalmo en una sola, seixanta metres justos, justos, encara que els darrers metres he tingut que tibar de la corda molt però es poden fer.


Just a l’esquerra de la reunió hem trobat una instal·lació de ràpels que amb dos ens deixa a peu de via.


Ara li toca el torn al Lluis, la primera tirada un 6b molt potent i amb les assegurances mal posades sobretot la segona que et condiciona a pujar per un lloc molt difícil, el Lluis se l’ha tret bé però nosaltres hem preferit entrar per la dreta i tot i així hem suat de valent.


Com que aquesta tirada és molt curta el Lluis ha decidit fer les dues d’una tacada i aquest tram tot i estar graduat de molt menys, crec que és quasi tan difícil com l’anterior i amb passatges no gens evidents.


Les tirades següents segueixen la mateixa tònica, assegurances a contramà i algun passatge força picant., seguint amb la mateixa tónica el Lluis també a fet dues tirades amb una sola, de manera que amb dues tirades ens hem presentat al final de la via.


Aquesta vegada no fem ràpel i baixem caminat directes al pàrquing.

Per no tornar a Garraf anem a les Casetes de Sitges per fer una cervesa i acomiadar-nos del Josep que enfila direcció Barcelona.

J. ESTRUCH