Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

divendres, 15 de març del 2024

EL REY DEL KANTO A LA ROCA DELS ARCS

 DIMECRES, 13 DE MARÇ

Aquest dimecres, proposo a la colla anar a Vilanova de Meià, més concretament a la Roca dels Arcs per fer una de les darreres obertures que han fet els companys Armand i Nandi.


Em fa gracia anar-hi tot i que la fama que precedeix als aperturistes és la de fer vies força “expòs” i ja no estem per aquests jocs, tot i això alguns companys que ja la han fet diuen que es bonica, veurem que ens trobem.

Avui som quatre,el Lluís, el “Visa”, en Pere i jo i després d'esmorzar tranquil·lament al Cirera ens apropem a la paret on estem completament sols

Fem la curta aproximació i decidim fer dues cordades, a la del davant anirem el “Visa” i jo i darrere el Lluís i el Pere.


Com tenim per costum quan escalem el “Visa” i jo ell comença de primer la primera tirada i deu ni d’or com se les porta, ja d'entrada un primer tram que ressenyen de cinquè ens fa suar la cansalada, tot i ser a peu pla crec que mig grau més no li faria cap mal, veiem la primera assegurança uns metres per sobre, per sort després dels primers moviments la dificultat afluixa fins arribar-hi, per sobre un mur vertical on cal llegir be la roca per progressar fins un segon parabolt que veiem força alt. Aquí la paret desploma un xic i veiem dos caps de burí brillant per sobre i que ens ajuden a superar el tram i situar-nos sobre una petita vira. Ja tan sols ens resta un mur vertical per arribar a la reunió.


Aquí el “Visa” veu que no porta el mòbil per fer-nos fotos mentre pugem i no sap si s'ha quedat al cotxe o a cal Cirera, (perquè nosaltres mirem per peu de via i no el veiem).

Ara pujo jo i confirmo la dificultat que ha trobat, és una tirada exigent.

Darrera puja el Lluís però no ho veu clar i decideix baixar prenent el relleu el Pere. Arribats a la reunió també puja el Lluís però diu que ell prefereix baixar. A partir d'aquí farem cordada de tres.


La segona tirada em toca a mi i diria que es la tirada que m'ha costat més posar-me en “solfa” uns primers passos en diagonal ascendent a la dreta amb molsa a les preses, hi ha dos parabolts en aquest tram , un fàcil d'agafar sortint de la reunió però el següent molt complicat d'arribar-hi. En aquesta assegurança em passen la segona corda per seguir pujant i començo la travessia sota un petit sostre allargat que traspassem de dreta a esquerra i en acabar aquest el superem per anar a la reunió uns cinc metres per sobre.


A la reunió arribem tots tres mentre el Lluís baixa fins Vilanova de Meià per veure de trobar el telèfon i quan torna ens diu que l'ha trobat sota el seient del cotxe, (ja estem més tranquils), però ara en Pere veu que ha perdut el seu telèfon amb el que feia fotos, (creu que li ha caigut fent la segona tirada)........ uufff !!! Avui és el dia dels telèfons perduts.

Preocupat pel telèfon decideix que segueixi jo de cap de cordada per fer aquesta tirada de transició fins la tirada estrella de la via. La tirada és més fàcil però no tant com diuen les ressenyes, algun tram de cinquè si que trobarem.


Ara estem en una tirada equipada per rapelar i comentem la possibilitat de baixar o no, però decidim seguir pujant.

En Pere segueix preocupat pel telèfon i decidim que continuí jo de cap de cordada.

Per mi aquesta tirada és la millor amb diferencia, un pas desplomat i dur fins arribar a un primer parabolts, sort que les preses semblen fetes a la mida, descansant en aquest parabolt arribes a llaçar una savina i posar-te dret en un petit replà, la següent assegurança es un altre parabolt força alt i a l'esquerra, anar-hi directe sembla molt difícil però amb un petit flanqueig a l'esquerra aprofitant una llastreta que sembla que si tibes et saltarà es pot arribar a una zona on hi ha unes busties molt bones per arribar a l'assegurança, un tram molt bonic. Ara ja no hi ha res més fins la reunió i per sobre tinc un desplom.


Per sort per sota el desplom hi ha una fissura on posar-hi un camelot a caldo i fent un invertit he pogut arribar a un arbre que hi ha sobre, el arbre està brut de branques i lluitant per posar una baga m'ha caigut el rellotge i els companys han vist que quedava enganxat en una savina a l'altura de la segona reunió. Vaja dia portem amb el aparells !!!.

Una vegada tots a la reunió decidim que ja en tenim prou de temptar a la sort, i ates que les dificultats de la via ja les hem fet , (creiem). Decidim baixar amb rapel.

Tot baixant, en Pere ha trobat el rellotge, sencer !!! i a la primera reunió ..... el telèfon !!! que també està sencer, (resulta que li ha caigut de la butxaca , just sortir de la reunió i s'ha quedat aturat a la vira).


Com que les anelles per baixar tan sols estan a la tercera reunió i suposem que a la cinquena, hem deixat mallons a la quarta i primera.

Una vegada tots al cotxe, baixem a cal Cirera per fer un bon àpat.

La via ens ha agradat, tot i trobar que la graduació està un xic apretada.


J. ESTRUCH


DADES DE LA VIA


NOM............................................El Rey del Kanto

APERTURISTES ........................Armand Ballart, Nandi Salas

COMPANYS DE CORDA .......... Josep (el visa) , Pere Giró

MATERIAL ................................. Joc de Camelots del 0,0 fins 1 (mitjans repetits)

DIFICULTAT................................ 6a/A0

dijous, 7 de març del 2024

MATINAL A CASTELLFOLLIT

 DIMECRES, 06 DE MARÇ

Aquesta setmana mentre preparem la sortida de dimecres, el Lluís em proposa anar a Castellfollit per fer l'aresta Ger, però jo ja la he fet més d'una i dues vegades, però em sembla bona idea anar a passar el dia en aquesta escola, encara em queden moltes vies per fer i alguna que m'ha rebutjat un parell de vegades i li tinc ganes.

Per la tarda de dimarts truca el Genis que també s'apunta a la sortida.


                                                         VIA BORONAT TOSET

Avui per variar el recorregut decidim baixar per la Panadella i estalviar-nos complicacions si el pagesos decideixen fer un tall de carreteres per la zona.

A les nou i mitja ja som al pàrquing i aprofitem que encara no tenim el Sol escalfant la paret per esmorzar.

Quant comencem la còmode aproximació el Sol ja escalfa la paret, tot i que la via que tinc en ment encara està a l'ombra.

A peu de paret ens preparem i decidim començar per la via “Boronat Toset” que tenim a l' esquerra del gran diedre Xemeneia que segueix la via “Ramon Asiain”.


Portem la guia d'en Pere Alegre que va editar l'any 1986 on surten un munt de vies però que son difícils de situar, a més les graduacions son molt ajustades i amb poques assegurances el que fa que posar-se en una via que no sigui de les que més es fan et pot posar en un compromís.

La primera tirada comença en la mateixa canal per decantar-se a l'esquerra a l'altura del primer arbre, trobarem un espit vell a l'esquerra de la canal. Després la via segueix un diedre tombat a l'esquerra tot fent ressalts on trobarem dos espits més en els passatges més complicats, seguirem el diedre fins a trobar una reunió amb dos parabolts, Abans hem de passar una reunió de burins, (creiem que la reunió de burins pertany a la via que fem però al veure la reunió de dos parabolts a pocs metres d'aquesta hem preferit fer -la amb parabolts).


La segona tirada supera uns blocs i amb tendència a la dreta va superant replans fins a trobar una nova reunió en un replà. Abans d'entrar a la reunió hem trobat un parabolt que veient els que te per sota i els que segueixen recte a munt creiem que pertanyen a la via “Raimbow Warrior”

A la tercera tirada aprofitem el primer parabolt que trobem d'aquesta via, però flanquegem a l'esquerra per anar a cercar un esperó força vertical que cal protegir amb flotants. Aquest esperó va decantant-se a la dreta i creuarem altre vegada la via veïna en un punt on trobarem un altre parabolt, després coincideixen fins la reunió les dues línies i encara trobarem un tercer parabolt. Fem reunió en un gran arbre amb una instal·lació de rapel.


En aquest reunió coincideixen les tres vies del sector, la “Boronat Toset”, la “Rainbow Warrior” i la “Ramon Asiain”. Aquesta darrera és la via que m'ha rebutjat dues vegades, la primera per massa fred i la segona per massa calor. Avui es una bona oportunitat per desfer la mala astrugança.

Proposo baixar amb un rapel i tornar a pujar, de fet es la tirada de la via perquè per sobre també s'ajunta amb la via “Toset Toset” ja que no te sortida pròpia.


                                                          VIA   RAMÓN ASIAIN

La tirada de la “Ramon Asiain” ha resultat més potent del que diu la ressenya, i confirma que els graus de la guia estan molt ajustats............ més aviat diria ajustadíssims !!!.

En tot el recorregut tan sols hi ha dos ponts de roca, però pots cosir-la amb flotants, hem fet servir tots els camalots grans que portem, (2 del nº3, 2 dels nº2, 1 del nº 4) i algun de petit per complementar la protecció. Cal dir que la roca rellisca molt i es bàsic col·locar-se be per superar la tirada.


Una vegada de retorn al arbre, seguim amb la nostre via fent un curt canvi de reunió i col·locar-nos a peus del diedre de la via “Toset Toset”. La reunió és un bon replà i un arbre llaçat amb una baga. També podríem sortir per la Boronat Toset que estem fent però ens ha semblat més bonica aquesta sortida.

Aquesta tirada que recordo de quan vaig fer la “Toset Toset”, no es molt difícil excepte en un tram on es fa molt estreta i costa molt passar. Trobarem un pitó als primers metres, després un camalot encastat a la paret de la dreta i finalment un gran pont de roca a la sortida de les dificultats, per sobre una petita carena ens deixa en una reunió amb dos parabolts. A reunió està equipada per rapelar , però nosaltres encara farem dues tirades fàcils de carena per anar a cercar un rapel que trobarem en un coll acabada l'agulla.


Un rapel de vint metres ens deixa a peus de la tartera per la que baixarem per a tornar a peu de via.

Per avui ja en tenim prou, i decidim tornar a casa pel mateix camí però ens aturem a la Panadella per fer un bon àpat.


J. ESTRUCH


DADES DE LA VIA

NOM........................................ Boronat Toset

APERTURISTES .................... Joan Boronat, Josep Toset

COMPANYS DE CORDA ....... Lluís Gabernet, Ginés Rodríguez

MATERIAL ............................. Joc de Camalots fins Nº3, 7 cintes

DIFICULTAT ........................... V


DADES DE LA VIA

NOM........................................ Ramon Asiain

APERTURISTES .................... Jordi Coll, Pere Alegre, Magí Alegre

COMPANYS DE CORDA ....... Lluís Gabernet, Ginés Rodríguez

MATERIAL ............................. Joc de Camalots fins Nº4, 10 cintes

DIFICULTAT ........................... V+

dimarts, 5 de març del 2024

VIES DIRECTA OSCAR + ORIGINAL + MARTA PROS A LA FORMIGUERA

 DIUMENGE, 03 DE MARÇ

Avui he canviat de companys, fa uns dis varem quedar amb el Jordi per fer una sortida i també s'hi apunta el David.


                                               VIA DIRECTA OSCAR + ORIGINAL OSCAR

Tenim com a objectiu anar fins a Vilanova de Meià però una cosa és el que tenim planejat i l'altre és la meteo, que ha volgut fer-nos la guitza enfarinant tot el Pirineu i el Pre Pirineu.

Total que sortim de Monistrol sota una pluja intensa i anem a cercar al David a Manresa on arribem que ja no plou. En principi seguim amb el pla inicial, però a mesura que anem acostant-nos veiem que ens cal un nou objectiu. Ja des de lluny veiem que la neu a baixat a cotes molt baixes i tota la zona de Vilanova està blanca.


Ates que anem circulant per l'Eix ens arribem a Camarasa on fem l'aturada per esmorzar i acabar de decidir.

Finalment ens decantem per Sant Llorenç de Montgai, perquè tot i veure el Mont-roig sense neu, creiem que el vent gelat que fa aquí baix, allà dalt pot esguerrar-nos el dia.

Ens arribem al pàrquing de la Formiguera on trobem al Roger i a la colla del Penedes que també s'han repensat el fet d'anar a Vilanova.


Com que el Roger és un assidu de la zona, li demanem consell sobre el millor lloc on anar i segons ell és la Formiguera.

Els companys del Penedes es queden a la zona Est de la Formiguera i nosaltres volem anar a provar sort al Torrent Fondo, una zona que cap dels meus companys coneix.

Porto les ressenyes de la zona, però ja decidirem en veure com està de mullat..


Sembla que la que crida més l'atenció dels meus companys és la via “Mariola Free” però una vegada a lloc la molsa de la primera tirada ens desanima i escollim un nou objectiu.

Aquesta vegada escollim la via Oscar que ja vaig fer fa molts anys amb el Josep Sánchez (E.P.D.), però com que varem fer-la abans de començar el Blog, no la tinc piulada i també em fa il·lusió repetir-la.


També resulta que la via Original va ser oberta pel pare del Roger i ens diu que li comentem l'estat actual de la via.

Ens repartim les tirades a fer de primer i com que no tenim cap presa en farem una cada un.

La primera se l'apunta el Jordi, una tirada força vertical amb les assegurances justes per no patir però que t'obliguen a escalar i arribat a la primera reunió li ha semblat curta i segueix fins la segona, resultant una tirada d'uns 55 metres tota assegurada on ens caldran unes 20 cintes. Nosaltres com que no en portem tantes anem saltant assegurances.


La segona és la tirada més tècnica de la via,je, je, i per sort , (bé, per sort no !!!, li hem adjudicat directament al David). Això de ser l'avi de la cordada te les seves avantatges.

Aquesta tirada és mantinguda i tota en lliure, tot i anar de segon he trobat una tirada dura i mantinguda.

Una vegada al cim, el Jordi te ganes de fer l'original i nosaltres de seguir escalant , un rapel de cinquanta metres ens torna a deixar a la primera reunió que serà on agafarem l'itinerari de la original.


                                                            VIA  MARTA PROS

Aquesta tirada em toca a mi, 20 metres de flanqueig horitzontal a la dreta amb una graduació de segon , tercer grau .......... i fem reunió en dos parabolts lluents que trobarem

Crec que jo ja he fet la tirada que em pertoca, però les protestes son generalitzades i em veig condicionat a fer la següent tirada.

Aquí la roca no es tan bona però està ben assegurada, trobarem material nou (parabolts) i material antic (pitons casolans i cap de burí). El més delicat és la roca amb algun tram a controlar. Fem reunió en una petita vauma.

La següent tirada comença delicada per la roca i força vertical, però aviat va perdent dificultat fins a sortir de la paret per un petit diedre.


D' aquí ja baixem caminant, però en passar per sota la vessant Est ens decidim a fer una darrera via i pugem fins el Sector Balcó de Sant Llorenç on hi trobem als companys del Penedes fent la seva darrera via.

Nosaltres ens decantem per la via “Marta Pros” que es la darrera oberta al sector i que encara no he fet.

Casualitat, com que és la tirada més potent li torna a tocar al David ( veig que les “muses” ens protegeixen). Uns cinc metres molt difícils ens deixen en una travessa en diagonal a la dreta que primer es fàcil però que poc a poc es complica fins entrar a la reunió. Sort de la tibada i de les assegurances que he pogut fer en A0 descarat, si no no m'aixeco del terra.


Des la darrera tirada no me'n he pogut escapar, m'ha tocat fer-la, de primer i de veritat que la he gaudit, molt vertical amb bones preses i amb algun punt picant.

Ara si que ja hem acabat, un rapel de cinquanta metres ens torna a deixar al terra i directes al bar per fer la cervesa de rigor.

Tot i les dolentes perspectives del matí hem acabat fent un bon dia d'escalada.


J. ESTRUCH


DADES DE LA VIA

NOM DE LA VIA ................................... Directa Oscar

APERTURISTES ................................ J. Mayor, M. Blasco, J.Godoy

COMPANYS DE CORDA .................... J. Ceballos, D. Cabañas

MATERIAL............................................ 20 cintes, estrep

DIFICULTAT ......................................... Ae/6a


DADES DE LA VIA

NOM DE LA VIA ................................... Marta Pros

APERTURISTES ................................ J. Gutierrez, D. Palau

COMPANYS DE CORDA .................... J. Ceballos, D. Cabañas

MATERIAL............................................ 11 cintes

DIFICULTAT ......................................... A0/V+

divendres, 1 de març del 2024

MATINAL A LA ROCA DE LES ONZE HORES

 DIMECRES, 28 DE FEBRER

Aquest dimecres som tres i proposo anar a Sant llorens del Munt ara que ja tenim la B-40 enllestida en el tram fins Terrassa.

Fa molt temps que no hi anem per la volta que calia donar, però ara es un moment. Hem trigat vint minuts des de Esparreguera fins el parquing. Tot un luxe.


                                                     VIA  FARIGOLA CLIMB

La meteo encara no és bona del tot ianuncien vent del Nord i temperatures baixes, esperem que no ens agafi el marron com el diumenge !!!.

Arribem al aparcament i encara podem aparcar molt a prop d'on comença l'aproximació i sortint del cotxe la meteo no convida a fer res, però aprofitem per esmorzar i veure com evoluciona. Finalment ens decidim a sortir, el nostre objectiu el tenim just davant i veiem que queda arrecerat del vent.


Uns deu minuts de caminada plaent ens deixen sota les parets que volem pujar, la Roca de les Onze Hores. Ara tan sols resta anar situant les vies i escollir quina fer.

Escollim començar per la via “Farigola Climb” que situem sobre nostre i per no desfer el cami ,ja qque ens hem pasat l'entrada a deixa on comença, decidim escalar aquests primers metres de contrafort. Un contrafort amb roca dolenta i matolls però que ens deixen a la corda fixa de la entrada i a la reunió.


La segona tirda comença per una placa encaixonada entre dos contraforts i als pocs metres es decanta a la dreta per superar un desplom que ens porta sobre el contrafort de la dreta, es una tirada amb roca bastant bona i assegurada amb espits i algun parabolt on el pas de dessplom podrem fer-lo amb A0, per sobre un petit tram d'aresta ens deixa a la reunió.


                                                         VIA CANNABIS FLAM

La segona tirada es curta , segueix un espero de roca ben definit, però la reunió ens la saltem perquè les assegurances estan molt separades i no les veiem com a reunió i en adonar-nos ja som més amunt, total que fem les dues tirades en una. La via va perdent en verticalitat i guanyant en qualitat de roca.

Una vegada al cim i aprofitant que hi ha istal·lació de rapel decidm baixar amb dos rapels per fer una altre via.


Aquesta vegada ens decantem per la via “ Cannabis Flam” que tenim just a la dreta. Una primera tirada més contundent que la anterior ens porta a la reunió intermitja. Aquesta tirada amb trams de A0 i trams de lliure dificil esta ben assegurada també amb espits i parabolts.

La segona tirada es de caracteristiques semblants a la via anterior i amb roca també molt franca. Com que la via acaba també a la instal·lacio de rapel, tornem a baixar amb dos rapels fins a peu de via.


                                                          VIA ESBARZERS

Veient que encara tenim temps proposem fer una tercera via, però el Lluis que porta un refredat decideix que per avui ja en te prou i quedem en Pere i jo.

Aquesta vegada escollim anar a una via que esta bastant a la dreta de les actuals i ens hi acostem, com que el Pere ja ha fet la “Punta Clerc” decidim fer la via “Esbarzers”.


La primera tirada comença per un diedre amb roca molt trencadissa i en el primer espit decidim posar un estrep, per despres sortir a la dreta per anar a cercar una aresta on la roca millora i ens permet fer la tirada en lliure, quasi tota ella amb bona roca i bons codols, la reunió esta darrera un arbre que hi ha al cim del contrafort.

La segona tirada surt per la dreta per anar a cercar una cova on hi ha una antiga reunió i on comença l'artifical per superar la cova, ara completament equipat amb parabolts i espits.


Superat el desplom, una placa amb molt bona roca ens deixa quasi al cim. Tan sols ens resta fer un petit tram d'uns quinze metres per arribar a la plana del cim, a la tirada trobarem un parabolt per protegir un tram “tonto” que hi ha per arribar-hi.

Per avui ja en tenim prou i recollim el material i baixem pel cami directes al cotxe, un cami que encara que baixessim de nit el veuriem de com brillen les pedres de tanta gent que les ha trepitjat, ull en no relliscar !!!.


Una bona matinal. Mentre recollim el material ens saluda un vianant que passeja per la zona i que resulta ser un antic company d'aventures montserratines de joventut, “l' Ayala” amb qui conversem una estona abans d'acomiadar-nos i marxar.

J. ESTRUCH


DADES DE LA VIA

NOM................................................. Farigola Climb

APERTURISTES ............................. Pere Dinarés

COMPANYS DE CORDA ................ Pere Giró, Lluis Gabernet

MATERIAL........................................ 15 cintes

DIFICULTAT ...................................... V/A0


DADES DE LA VIA

NOM................................................. Cannabis Flam

APERTURISTES ............................. Josep Anton Diaz, Agusti Damaso

COMPANYS DE CORDA ................ Lluis Gabernet, Pere Giró

MATERIAL........................................ 15 cintes, estrep

DIFICULTAT ...................................... V+/Ae


DADES DE LA VIA

NOM................................................. Esbarzers

APERTURISTES ............................. ???

COMPANYS DE CORDA ................ Pere Giró

MATERIAL........................................ 19 cintes, estrep

DIFICULTAT ...................................... V+/Ae